UNA NIT TRÀGICA ( GUIEM )

 

Mos situarem a dia 16 de gener de 1961. A Forma Nou. Un lloc ben ubicat però poc productiu com molts de la costa sud menorquina. Estava situat entre la platja de Binidali i Cala Canutells. Semblava un dia com qualsevol altra. 

Ja era tard quan es va aixecar en Guiem. La nit anterior havia arribat tard a casa. Havia hagut d’anar a fer la seva altra feina. Sempre, quan arribava emocionat i cansat costava poder dormir. Però havia de descansar la pròxima nit tornava a treballar. 

El dia va passar a poc a poc. Estava content, ja esperava que tornes a arribar el vespre. Les feines del camp  eren rutinàries i no molt productives. Forma, era un lloc dolent i el sistema de fer feina, a mitges amb el senyor, era una ruïna pel pobre pagès. La família d’en Guiem necessitava altres ingressos per poder subsistir. Els van oferir l’altra feina i no van poder dir que no.  Molta gent del poble de Sant Climent feia el mateix per poder tirar endavant.  

En Guiem tenia vint-i-tres  anys. Era un home jove i fort. Un home que podia aguantar la doble jornada que molts de dies havia de fer.  Ell hagués de triar una de les dues feines, sens dubte, agafaria la del vespre per dura que fos. Era molt més estimulant i rendible  per un home emprenedor. 

El vespre tot va començar normal, com sempre. Havien d’anar a Binidali a descarregar la resta de la càrrega que la nit anterior no havien pogut col.locar.  Era molt dur traginar sacs de seixanta quilos tota la nit

Damunt les onze de la nit, pujant la costa de Forma va aparèixer de forma inesperada la Guàrdia Civil.  Ells, sense intercanviar paraula, van començar a disparar. Tot va ser molt ràpid. Ses dues primeres bales van impactar a la paret, però sa tercera va ser pel sorprès Guiem, que no havia tingut temps, com ningú, de reaccionar. 

Tot seguit tothom va desaparèixer, els companys i la guàrdia civil. En Guiem va quedar tot sol. En aquells moments va reaccionar, sabia que estava greument ferit , però havia de cercar ajuda. Va decidir partir. No sabia com però havia d’arribar a algun lloc de les rodalies. Ningú s’ho va poder explicar després, però va arribar a Saragossam. 

L’amo quan va obrir la porta va quedar al.lucinat. Quan va poder reaccionar, li va demanar que havia passat. “M’han disparat” va dir el pobre Guiem. L’amo el va posar dins un llit i va partir en bicicleta cap a Sant Climent. Des d’allà van poder contactar amb el Doctor Vicenç Roca per a dir-li que hi havia una urgència. Just que és doctor el va veure, va dir que havien d’anar cap a l’hospital. Era una ferida greu, estava clar. En Nicolas Camps, un taxista, el va poder arribar a l’hospital. Mentre tot açò passava en Guiem havia quedat inconscient.  El tret havia romput tres costelles i foradat el pulmó. La bala havia entrat en el cos d’en Guiem en restes de roba, el que després va fer més dificultós curar la ferida.   El Doctor Roca va dir que mai havia vist una ferida així. Però ell amb la seva perícia i sang freda ho va poder treure tot. 

Quan en Guiem va sortir de l’hospital, el van citar pel judici del contraban en el jutjat de Palma. La sentència va ser dura: 163.000 de les antigues pessetes o tres anys de presó. En Guiem va entrar a la presó del carrer S. Miquel de Palma. A la presó, com no podia ser d’altra manera la vida era dura, dormien a terra damunt un matalàs i una manta. Unes condicions humiliants. 

Quan els seus companys es  van assabentar van reunir els dobles necessaris per poder pagar la multa. En Guiem va poder sortir. Com havia canviat la seva vida aquella maleïda nit, aquell dissabte de Sant Antoni. 

Passat un temps van celebrar un consell de guerra. El fiscal demanava tres anys de presó. La guàrdia civil va declarar que s’havien resistit a l’autoritat, que per açò van haver de disparar. En Guiem ho escoltava atònit. No podía fer res, ells és feien costat els uns amb els altres. La sentència va ser d’un any. La sort va ser que un indult del general Franco va reduir la pena a la meitat. També li van restar el temps que havia estat a l’hospital,  trenta-sis dies. 

Dins la presó, dia 20-4-62,  va rebre una trista notícia.  El seu bon amic seu havia resultat mort dalt un penyal de Canutells. La guàrdia Civil va anar per ell. Van disparar sense portés cap classe de càrrega.  No interessava que segons qui fes contraban. El negoci del contraban a Menorca estava vivint els seus pitjors moments.  

Mai saps quan pot canviar la teva vida, hi ha que està preparat per tot. En Guiem ara és un senyor jubilat. Però a vegades a la seva ment apareixen aquelles nits. Aquelles màgiques i també tràgiques nits, que carregats pujaven per la marina per amagar les pesades saques. 

LLUIS ORFILA (GARRO)